Mobiliari urbà: identitat de la ciutat

El mobiliari urbà és el gran oblidat de les ciutats. Donem per fet que hi serà present i tendim a ignorar-lo fins que el fem servir o que en notem el disseny. De fet, la manera com percebem una ciutat no seria la mateixa sense tots els elements que aporten estètica, cura i confort.

En realitat, es tracta d’una característica que totes les ciutats del país tenen en comú i el disseny de la qual pot semblar una mica antiquat. Atès que forma part de la identitat de la localitat, cal fer petites actualitzacions de tant en tant per adaptar-se a les noves èpoques i les exigències que se’n deriven. Igual que la ciutat mateixa i els seus habitants, el mobiliari urbà hauria d’estar en constant evolució. Però quines són les seves bases i com les podem transformar?

Què és el mobiliari urbà?

L’expressió «mobiliari urbà» pot semblar una mica àmplia perquè inclou tots els elements instal·lats als espais públics d’una ciutat o d’un municipi per proporcionar serveis, confort i funcionalitat als seus habitants. Cadascun d’aquests té una funció principal, que és millorar l’experiència d’aquells que es desplacen pels carrers, les places, els parcs i altres espais públics.

No obstant això, la seva importància i objectiu van més enllà. De fet, juga un paper crucial a les ciutats per diverses raons:

• Millora la qualitat de vida dels habitants responent a les seves necessitats quotidianes. 
• Contribueix a crear una imatge més atractiva de la localitat gràcies a una infraestructura i equipaments de disseny urbà.
• Fomenta un ús adequat dels espais públics, fent-los més accessibles i funcionals per a tothom.

Tipus

Cada peça o element utilitzat en el mobiliari urbà té una finalitat i està destinat a un públic específic. Per això, hi ha diferents categories, cadascuna dissenyada per respondre a certes necessitats:

• De descans. Es refereix als llocs de descans, relaxació o contemplació als espais públics. Entre els exemples més comuns es troben els bancs, les cadires, les taules de pícnic, els miradors i les gandules.

1. De joc, d’entreteniment i d’esbarjo. Són destinats a la recreació, no només per als infants, sinó també amb taules de damier o escacs integrats, per exemple.
2. D’il·luminació. El seu objectiu és millorar la seguretat dels vianants il·luminant els espais oberts durant la nit. També ajuden a destacar camins o zones específiques, com és el cas de les balises lumíniques.
3. D’orientació humana. Es tracta de qualsevol element de senyalització que ajuda les persones a orientar-se en l’espai públic. Parlem de senyals direccionals amb fletxes indicant els lavabos públics o els serveis turístics, mapes guia, etc.
4. De gestió de residus. En aquest cas, ens referim a les estructures de papereres, adaptades a l’espai que serveixen en funció de la seva capacitat, forma, ús o fixació.
5. De protecció temporal o refugi. Ofereixen protecció contra diverses condicions meteorològiques. El millor exemple són les parades d’autobús, que protegeixen del sol, la pluja, el fred i el vent.
6. Complementari. Es refereix al mobiliari urbà per a publicitat o informació, jardineres, reixats, baranes, aparcaments per a bicicletes, parquímetres, fonts d’aigua potable i escultures, entre altres.

Aquests diferents tipus de mobiliari urbà no només milloren la funcionalitat dels espais públics, sinó que contribueixen també, com hem esmentat, al benestar i confort dels qui els utilitzen.

A tenir en compte

No és fàcil, tot i que pugui semblar-ho a primera vista, dissenyar mobiliari urbà. En funció de la zona on es troba la ciutat, de les necessitats requerides i de les novetats que es vulguin integrar, cal parar atenció a diversos factors, com els que presentem:

1. Funció del mobiliari urbà. És important tenir en compte totes les opcions disponibles i decidir quina és la més adequada. Per a això, primer hem de saber què esperem del mobiliari urbà que introduirem i les condicions necessàries perquè el seu funcionament sigui òptim.
2. Durabilitat. Ja hem donat una petita pista, però és essencial considerar les condicions climàtiques de l’indret per seleccionar el material més adequat. Tot i que la fusta és generalment el material més visible i popular per al mobiliari urbà, el metall guanya força i importància des de fa molts anys, no només per les seves propietats, sinó també per la seva estètica i per la possibilitat de dissenyar lliurement.
3. Intensitat d’ús. Cal tenir sempre en compte la durabilitat i la permanència del mobiliari al lloc on s’instal·larà. No podem dissenyar o instal·lar un mobiliari fix de la mateixa manera que un mobiliari que sabem que haurem de moure en algun moment.
4. Cost. Abans de decidir quins elements integrar, cal tenir en compte tant el cost inicial del mobiliari com el del seu manteniment.
5. Ecologia. La sostenibilitat és un valor que actualment s’ha convertit en una condició. Molts proveïdors han sabut adaptar-se a les tendències de la mobilitat urbana i han sabut generar alternatives ecològiques que afavoreixen l’urbanisme sostenible. Els dissenyadors també han après a utilitzar nous materials, substituint per exemple la fusta per plàstic reciclat per aconseguir la mateixa funció amb, a més, una millor durabilitat.

Les claus del futur

El mobiliari urbà evoluciona al ritme de la població que l’habita. Si es produeixen canvis socials o en la manera d’interactuar amb l’entorn, els elements que ens envolten també han d’evolucionar. Per aquesta raó, a més d’estar atents a les novetats, els dissenyadors han de tenir sempre en compte alguns aspectes clau. Alguns aspectes clauper dissenyar el mobiliari urbà del futur són:

1. Innovació tecnològica. El mobiliari urbà pot integrar tecnologia per oferir més serveis als ciutadans, com ara punts de recàrrega per a dispositius mòbils, connexió Wi-Fi o senyalització interactiva.
2. Sostenibilitat. Els materials utilitzats en el mobiliari urbà del futur seran més sostenibles, amb preferència per materials reciclats i respectuosos amb el medi ambient, contribuint així a un urbanisme més sostenible.
3. Modularitat i flexibilitat. Els dissenys modulars permeten una major adaptabilitat als diferents espais urbans, oferint la possibilitat de reconfigurar fàcilment els elements en funció de les necessitats canviants dels usuaris i dels esdeveniments.
4. Accessibilitat i inclusió. El mobiliari urbà està dissenyat per ser accessible a tots els ciutadans, incloses les persones amb mobilitat reduïda, afavorint un ús equitatiu dels espais públics.
5. Integració de la natura. La tendència és crear espais urbans més verds integrant la natura en el mobiliari urbà, com ara bancs envoltats de vegetació o sostres verds a les marquesines d’autobús.
6. Participació ciutadana. Cada cop més ciutats impliquen els seus ciutadans en el procés de disseny del mobiliari urbà, recollint opinions i suggeriments per crear espais públics que responguin millor a les seves necessitats i preferències.

Amb aquestes claus en ment, el mobiliari urbà pot ser un element de transformació de les ciutats en espais més funcionals, sostenibles i adaptats a les necessitats de la societat.